De mig cos, lleugerament escorçat, Durero va pintar-se a si mateix al costat d’una finestra oberta a un fons de paisatge muntanyenc. Vesteix un gipó blanc amb guarnicions negres i camisa amb punta daurada, cabells llargs, gorra de llistes blanques i negres amb borla, capa marró i guants grisos de cabreta. La tria d’unes robes elegants i aristocràtiques i l’esguard sever dirigit a l’espectador, amb serenitat altiva, indiquen la voluntat del pintor de fer ostentació de la seva situació social.

Hi destaca la riquesa de detalls, la minuciositat del tractament de les qualitats i el brillant colorit, de tons daurats, tot això sumat a un dibuix d’impecable precisió.

La satisfacció de la seva pròpia capacitat artística es comprova en la inscripció de l’ampit de la finestra, escrita en alemany: “1498, el vaig pintar segons la meva figura. Tenia vint-i-sis anys Albrecht Dürer”.

Adquirit per a Felip IV en la subhasta de Carles I d’Anglaterra.