En el tríptic obert s’inclouen tres escenes. La taula esquerra està dedicada al Paradís, amb la creació d’Eva i la Font de la Vida, mentre que la dreta mostra l’Infern. La taula central dóna nom al conjunt, en representar-se en un jardí les delícies o plaers de la vida. Entre el Paradís i l’Infern, aquestes delícies no són cap altra cosa que al•lusions al Pecat, que mostren a la humanitat lliurada als diversos plaers mundans. Són evidents les representacions de la Luxúria, de forta càrrega eròtica, al costat d’altres amb un significat més enigmàtic. A través de la fugaç bellesa de les flors o de la dolçor de les fruites es transmet un missatge de fragilitat, del caràcter efímer de la felicitat i del gaudi del plaer. Així semblen corroborar-ho certs grups, com ara la parella tancada dins d’un globus de vidre al costat esquerre, en probable al•lusió al refrany flamenc: “La felicitat és com el vidre, es trenca aviat”.

El tríptic tancat representa en grisalla el tercer dia de la creació del Món, amb Déu Pare com a Creador, segons sengles inscripcions a cada taula: “Ell va parlar i tot fou fet” i “Ell va manar i tot existí” Gènesis (1:9-13).

Obra de caràcter moralitzant, és una de les creacions més enigmàtiques, complexes i belles d’El Bosco, realitzada durant la darrera etapa de la seva vida. Adquirida en la subhasta del prior don Fernando, fill natural del gran duc d’Alba, Felip II la portà a El Escorial el 1593.

És un dipòsit del Patrimoni Nacional cedit al Museu del Prado des del 1939.