El quadre narra el somni misteriós del patriarca Jacob, segons relata el Gènesi, el qual hi apareix adormit, ajagut damunt del braç esquerre. Al darrere hi ha un arbre i, a l’altre costat, l’escala de llum per la qual pugen i baixen els àngels.

L’assumpte mostra la capacitat tècnica de Ribera per construir un discurs metafòric. A través de la representació d’un pastor ajagut al camp per descansar, descriu un dels episodis bíblics més coneguts. La visió en primer pla del personatge sòlidament construït i els trets realistes de l’escena serveixen per fer verídic el somni miraculós, que es descriu en un feix de llum sota un cel blau i gris.

Ribera dóna aquí una de les nombroses proves del seu delicat sentit del color i de la seva exquisida capacitat per a la composició, en contraposar en diagonal els volums del primer pla.

Probablement es tracta d’un dels quadres que se citen el 1658 en l’inventari de don Jerónimo de la Torre, restant en poder de la seva família fins al 1718. El 1746 va reaparèixer entre les pintures de la reina Isabel Farnese amb atribució a Murillo.