Les Gràcies, descrites en la Teogonia d’Hesíode, eren tres: Aglaia, que significa resplendent Eufròsine, que vol dir joiosa, i Talia, que significa florent. Nascudes d’un dels amors de Zeus, les tres Gràcies eren verges pures que vivien amb els déus, assistien als banquets i despertaven l’alegria de viure. Eren al servei d’Afrodita, la deessa de l’amor i mai no coneixien l’avorriment.

Rubens les representà al costat d’una font, sota una garlanda de flors i davant d’un fons de paisatge. Les figures estan inspirades en l’escultura clàssica, visible en la intenció de reproduir la fredor del marbre en les seves carns. El ritme circular i l’elegant ondulació són característiques habituals en l’artista, aspectes que s’uneixen a les formes grandiloqüents i als colors càlids que incorpora el pintor en les obres dels seus darrers anys.

La figura de l’esquerra està directament inspirada en la segona dona de l’artista, Helène Fourment. L’obra, pintada poc temps després del seu matrimoni, evidencia la felicitat vital de l’artista que es tradueix en la sensualitat de les seves pintures d’aquest moment. Va restar en poder del pintor fins a la seva mort el 1640; després fou adquirida per a Felip IV i traslladada a Espanya.